Presentació de l'assemblea
L’Assemblea de Monitores Sense Sostre (AMSS) [1] neix arrel de les inquietuds i necessitats comunes d’un col·lectiu de monitores i monitors de diverses entitats d’educació en el temps de lleure.
Davant l’espectacle desolador que ofereix l’actual orientació social, econòmica i política de Barcelona, els esplais i caus, de la mateixa manera que altres col·lectius i entitats del teixit social de la ciutat, no restem impassibles. En un context de mercantilització de l’oci i del temps de lleure, les monitores prenem consciència d’un fet: el camí recorregut fins ara pels esplais i caus de la ciutat està arribant, si no hi és ja, a un punt mort, de no retorn. I la única via de sortida que es fomenta des de l’administració i sense oposició per part de les diverses federacions condueix a la dependència, a l’absència de pensament crític, a l’oblit de la veritable funció social de l’educació en el temps de lleure i, en última instància, al desmantellament de la xarxa d’educació no formal, convertint-la en un mer apèndix de l’educació formal institucional.
Per aquest motiu, i com que aquesta sortida no ens convenç, creiem en la necessitat d’organitzar-nos des de la base per a construïr conjuntament una via alternativa.
L’AMSS sorgeix com a resposta a la manca d’equipaments i locals adequats per a les entitats d’educació en el temps de lleure, entenent aquesta situació com una conseqüència derivada de les polítiques socials i d’urbanisme que apliquen ajuntament, districtes i demés institucions de Barcelona en favor de la privatització de l’espai públic. Però també sorgeix amb la voluntat de reflexionar, discutir i debatre sobre com i què entenem per l’educació no formal representada pels esplais i caus, així com què podem fer les monitores per a revertir els efectes de la progressiva instauració d’un pensament únic en el sí de la nostra societat.
Assemblea de Monitores Sense Sostre
“Dir que els homes [i dones] són persones, i que com a persones són lliures, i no fer res per a assolir concretament que aquesta afirmació sigui objectiva, és una farsa.”
(Paulo Freire, Pedagogia de l’oprimit,1970)
[1] Com podeu veure, optem per fer els plurals íntegrament en femení com a mesura de protesta per la dominància masculina fruit del patriarcat que impregna tota la nostra vida, fins i tot el llenguatge. (Més explicacions: aquí)
Next page: Trets d'identitat i objectius